Catalunya ha plantat avui 35.000 arbres en tot el seu territori nacional

Prop de 900 persones han participat, aquest diumenge al matí, en la plantada d'arbres 'Plantem el futur' organitzada per Catalunya Ràdio i la Fundació Territori i Paisatge per celebrar els seus aniversaris,- 25 anys en el cas de Catalunya Ràdio i 10 anys, la Fundació-, i lluitar contra el canvi climàtic.

(ACN)

Catalunya compta des d'avui amb 35.000 arbres nous gràcies a la plantada organitzada per Catalunya Ràdio i la Fundació Territori i Paisatge, per celebrar el 25è i 10è aniversari, respectivament, el matí d'aquest diumenge. Els oients i els membres de la Fundació han plantat arbres des de les Terres de l'Ebre fins a l'Empordà.

A l'Empordà...

Prop de 900 persones han participat a la plantada d'arbres 'Plantem el futur'. En només quatre hores s'ha arribat a l'objectiu marcat: el miler d'arbres plantats gràcies a la col·laboració dels oients de l'emissora nacional catalana i membres de la Fundació. A més d'Avinyonet de Puigventós, a l'Alt Empordà també s'han plantat arbres als Aiguamolls de l'Empordà i a Garriguella i Rabós, al paratge de l'Albera.

Al Pla d'Urgell...

Unes 2.000 persones han participat a l'Estany d'Ivars i Vila-sana, on s'han plantat 700 arbres.

Al Vallès...

Unes 3.000 persones han plantat aquest diumenge al matí un nou bosc amb més d'un miler d'arbres a l'Espai Rural de Gallecs situat a la plana del Vallès a cavall entre els termes municipals de Mollet i Parets, al Vallès Oriental.

Entra en vigor l'horari d'estiu

Els recordem que aquesta nit han d'haver canviat l'hora dels seus rellotges, de manera que els han hagut d'avançar una hora. O el que era el mateix, avui han dormit una hora menys. Es tracta d'una mesura per afavorir l'estalvi energètic i contribuir a la reducció de l'escalfament global i el canvi climàtic. Aquesta nit, les llums de les ciutats de mig món s'han apagat en una jornada convocada per a conscienciar sobre l'estalvi d'energia i la lluita contra l'escalfament global. Hotels, restaurants, habitatges i edificis sencers van apagar les seves llums per a secundar la campanya 'Hora Terra' que proposava desconnectar les llums durant una hora a partir de les 20.00 hores. Es calcula que unes 30 milions de persones hauran apagat les seves llums durant una hora una vegada es completi el cicle de fusos horaris que va començar fa ja hores a Fiji i Nova Zelanda. Más de 380 localitats i 3.500 empreses de 53 països han donat la seva adhesió a aquesta campanya, que té el seu origen en una acció similar, però convocada només per a la ciutat australiana de Sidney.

Conclou el Vè Congrés Mundial de la Neu amb un clar compromís pel medi ambient

Diversificació, capacitat d´adaptació i reducció d´emissions. Per aquests punts passen les principals conclusions del 5è Congrés Mundial de la Neu celebrat des de dijous a Encamp, Andorra. Un congrés que ha de servir per fixar una estratègia en el futur del turisme d´hivern atesos els efectes del canvi climàtic. D´aquí en surt també la proposta que Andorra esdevingui un centre de recerca que desenvolupi sistemes de reducció de gasos, model per a àrees de muntanya.

Agustí Mas/Andorra.

Si una cosa s´ha posat de manifest durant el congrés de la neu és que el turisme al nostre país depèn del clima. Per tant, l´escalfament global afectarà de ben segur l´economia nacional. Aquesta ha sigut la principal conclusió que s´ha extret aquest matí durant la clausura del Congrés de Neu. Davant d´aquesta situació, els experts proposen, alhora que treballar per reduir les emissions de CO2 a l´atmosfera, adaptar-se al nou marc climàtic. Un marc climàtic que, com a conseqüències econòmiques, es preveu que acabi amb el monopoli de les pistes d´esquí dins l´oferta del turisme hivernal.

Dins d´aquest horitzó de futur, el paper d´Andorra passa, sobretot, per la col·laboració individual dels habitants i per fer més ecològic el transport, a més d´aïllar millor els habitatges. Però el fet de tenir una universitat, pot ser un punt clau no només a escala nacional.

En aquest sentit, Peter Keller, membre del grup d´estratègia de l´organització mundial del turisme i director de l´institut de turisme de la universitat de Lausana, afirma que "Andorra té una universitat amb enginyers", per tant, el país té la possibilitat de ser "un model en el desenvolupament de noves tecnologies per reduir les emissions dels gasos que produeixen l´efecte hivernacle a les àrees de muntanya".

El congrés, doncs ha acabat aportant moltes dades. Totes elles han de contribuir a marcar uns esquemes que defineixin quina ha de ser l´actuació per subsanar o almenys prevenir els efectes del canvi climàtic sobre els països l´economia dels quals, depèn, sobretot, de la neu.

Els qui sofreixen esquizofrènia tenen una mutació genètica única

Les persones que sofrixen esquizofrènia tenen nivells més alts de mutacions genètiques rares, que semblen afectar el cervell en desenvolupament, segons un estudi divulgat el dijous a la revista nord-americana Science.

CHICAGO, Estats Units (AFP) — Els individus amb aquesta malaltia tenen entre tres i quatre vegades més quantitat d'anormalitats genètiques rares que les persones saludables, i la majoria afecten gens que regulen les funcions cerebrals. Les anormalitats consisteixen en línies de ADN duplicades o esborrades i difereixen entre les persones, tant que la petjada genètica de la malaltia és única per a cada individu.

"Especulem amb que la majoria de les persones amb esquizofrènia tenen una causa genètica diferent", va dir Mary-Claire King, professora de ciències del genoma en la Universitat de Washington en Seattle, que va col·laborar en l'estudi. "Les mutacions són rares individualment, però comparteixen les conseqüències", va afegir.

L'esquizofrènia és un desordre psiquiàtric crònic que afecta a aproximadament un 1% de la població. Les persones amb la malaltia sofrixen al·lucinacions, deliris, sentiments de persecució i pensament desordenat. Alguns dels símptomes poden ser controlats amb medicació, però no té cura. Abans de la publicació d'aquest estudi en Science s'assumia que estudis genètics com aquest rastrejarien els orígens de la malaltia fins a un grup de mutacions genètiques comunes.

Però aquesta investigació suggereix que la signatura genètica de l'esquizofrènia, com l'autisme, és molt més complicada i involucra a dotzenes o centenars de gens, la funció dels quals ha estat afectada per duplicacions o eliminacions de ADN.

La Unió Europea ha aprovat l'ús de blat de moro transgènic

La Unió Europea aprova l'ús en alimentació humana i animal en els països del bloc del blat de moro transgènic GA21, resistent a l'herbicida glifosat, segons informa la Secretaria d'Agricultura.

El via-lliure a l'ingrés del blat de moro a Europa, la presència del qual va motivar la detenció d'un carregament argentí l'any passat, va ser aprovat per la Comissió Europea després de diverses gestions realitzades pel país. L'autorització per 10 anys inclou tant als grans com als seus derivats, com farina i oli, però exclou el cultiu del cereal.

Agricultura va precisar que "l'autorització serà publicada en el Butlletí Oficial de la Unió Europea la pròxima setmana" i que "els embarquis de blat de moro argentins que ingressin no tindran necessitat de realitzar cap tipus de certificacions especials". L'Argentina és el primer proveïdor de blat de moro de la Unió Europea i exporta anualment prop de 3 milions de tones. La decisió europea també va ser aprovada per Syngenta, la signatura que va desenvolupar GA21.

"D'aquesta manera, es podrà tornar a conrear en el nostre país aquest cereal, que ja contava amb l'autorització des d'agost de 2005, i facilitarà la seva utilització en la pròxima campanya argentina", va destacar l'empresa. Amb l'aprovació per a ús en alimentació humana del blat de moro GA21 per part de la Unió Europea, es va donar un pas fonamental per a l'alliberament del comerç mundial d'aquest cereal estratègic i per a les possibilitats comercials de l'Argentina, va assenyalar Maizar (Associació Blat de moro Argentí) en un comunicat.

El blat de moro GA21 desenvolupat per Syngenta havia obtingut l'aprovació en Argentina el 2005, però els qüestionaments europeus seguien representant un fre per a les veritables possibilitats comercials d'aquest cultiu. Segons Maizar, des de llavors, es van desenvolupar intenses gestions per a assolir aquest canvi en la política europea, que "remou importants esculls al desenvolupament comercial del blat de moro argentí".

Breus.

Unes catorze organitzacions internacionals, entre elles Intermon Oxfam, alerten del risc que suposa que l'ajuda humanitària no pugui arribar a milions de sudanesos si no s'aconsegueix una nova aportació de fons a llarg termini per a sostenir el sistema de vols humanitaris a Sudan. La intensitat del conflicte bèl·lic i la temporada de pluges deixarà incomunicades moltes terres del país. Davant la violència del conflicte de Darfur i les pluges previstes per a la pròxima temporada que deixaran grans zones submergides i intransitables, les organitzacions humanitàries haurien de comptar més que mai amb la col·laboració del Servei d'Assistència Humanitària per Aire de Nacions Unides (UNHAS) per a la distribució d'ajuda.

I com a mínim 35 persones han mort de còlera en la capital de l'estat de Benue, Maduri, i en la ciutat de Oturkpo, a Nigèria. Aquestes àrees ja havien patit anteriorment esclats de còlera però el nombre de víctimes mortals d'enguany és molt major que el d'anys anteriors. El brot de còlera té lloc en àrees on les condicions són antihigièniques i on els residents no poden accedir a aigua potable i neta, segons un informe de la Xarxa Integrada d'Informació de l'ONU (IRIN).

Ja ha començat la temporada de caça de foques al Canadà. Durant les setmanes vinents, se'n caçaran unes 275.000, cinc mil més que l'any passat. Però a partir d'aquesta temporada els caçadors estan obligats a tallar-los la jugular abans d'escorxar-les per assegurar-se que han mort. I és que les organitzacions en defensa dels drets dels animals denuncien que la majoria dels caçadors els arrenquen la pell quan encara són vives i els provoquen una mort lenta i agònica. La Unió Europea estudia prohibir la importació de productes derivats de la caça comercial de foques, com els abrics de pell. El govern canadenc, en canvi, insisteix que la caça és sostenible tant des del punt de vista econòmic com ecològic.

Científics nordamericans detecten el gen que podria causar l'autisme

Un equip d'investigadors nord-americans han descobert que el gen que ajuda el cervell a establir connexions, anomenat Contactin 4, podria estar darrere de gran part dels casos d'autisme. Les alteracions d'aquest gen provoquen que el cervell deixi de funcionar adequadament i impedeixen formar els vincles adients, segons els responsables de l'estudi. Aquestes alteracions, en què el menor té tres o una còpia del gen quan el normal és tenir-ne dos, podrien representar fins al 2,5% dels casos d'autisme.

Es posa a debat la proposta britànica per investigar amb embrions

El secretari d'Estat de Sanitat britànic, Ben Bradshaw, ha defensat avui la nova llei sobre investigació amb embrions que el Govern del primer ministre Gordon Brown estudia proposar per a la seva aprovació. La llei va ser durament criticada per l'església Catòlica, sobretot l'escocesa, que qualifica el projecte de llei de "digna de Frankenstein", ja que permetria la creació d'embrions híbrids humans i animals per a investigar.

El màxim responsable de l'església Catòlica escocesa, el cardenal Keith O'Brien, creu que els diputats tenen un "dilema moral" i ha dirigit una carta al primer ministre demanant-li que se'ls permeti votar en consciència. "Aquesta llei suposa un atac monstruós contra els Drets Humans, la dignitat humana i la vida humana", declara O'Brien. "Crec que si es tractés del que deia el cardenal, de crear beus a partir de seccions d'altres cossos o de rapinyar teixits de morts sí que estaria justificat el vot lliure", explica Bradshaw en declaracions a BBC Radio 4. "Però no es tracta d'això. Estava equivocat i crec que va ser desproporcionat i emotiu per la manera que va criticar aquesta legislació", agrega. "Es tracta d'utilitzar cèl·lules preembrionàries per a investigar, el que permetria alleujar el sofriment de milions de persones d'aquest país. El Govern ha adoptat una postura i això és bo", diu. "Tenim vot lliure en qüestions de consciència com l'avortament o la pena de mort, on el Govern no té una postura". "Penso que en aquest cas el Govern té dret a intentar impulsar-lo pel benefici potencial per a moltes persones", afegeix.

Video: Cimera G-20 Japó

El G20 tanca la cimera del Japó sense acords

La reunió del G-20, els 20 països que més contaminen del món, finalitza sense acords plausibles. Els països industralitzats i en vies de desenvolupament no han trobat cap solució col·lectiva sobre les responsabilitats que cadascun d´ells ha d´assumir a l´hora de lluitar contra l´escalfament global a partir del 2013, quan finalitza el protocol de Kioto.

Continuen les diferències sobre l´establiment de quotes d´emissions vinculants per als països. No obstant això, la conferència del G-20 ha servit per establir postures, noves propostes i reiterar una vegada més el seu compromís contra el canvi climàtic, un assumpte considerat per tots ells urgent. Els representants a la cimera consideren que encara els espera un llarg camí per a arribar a un acord global contra el canvi climàtic però reiteren el seu compromís d´arribar-hi a abans de finals del 2009 a Copenhaguen. Després de la reunió d´avui, centrada en el desenvolupament sostenible que s´ha d´establir a partir de 2013, quan finalitza la vigència del protocol de Kioto, els prop de 60 representants de països i institucions internacionals han acordat treballar per al pròxim acord internacional. La trobada de dos dies, que ha finalitzat aquest diumenge, havia d´estimular el diàleg entre els països industrialitzats i els que estan en vies de desenvolupament, per a establir les bases d´un futur acord. Ara, caldrà esperar a la propera reunió, que se celebra entre el 7 i el 9 de juliol d´aquest any, al nord de Japó, perquè les energies netes i el desenvolupament sostenible tornin a ser un dels temes centrals de l´actualitat internacional.

Científics britànics identifiquen el tipus d'enzim que alimenta el creixement de les cèl·lules canceroses

Científics de la universitat d'Harvard han identificat l'enzim pel qual les cèl·lules canceroses converteixen la glucosa del cos en l'energia necessària per a reproduir-se amb tanta rapidesa, el que teòricament permetria manipular el mecanisme de creixement tumoral en pacients afectats de càncer, tot i que la comunitat científica encara es mostra escèptica sobre les possibilitats reals d'aquest avanç.

Concretament, els investigadors han trobat la forma PKM2 de la piruvata quinasa, que és la que permet a les cèl·lules canceroses consumir glucosa de forma accelerada. En "obligar" a les cèl·lules a canviar l'estat de l'enzim, cessant la producció de PKM2, el seu creixement es va veure reduït. Els tumors s'estenen tan ràpidament perquè consumeixen glucosa a una velocitat molt més alta del normal, mentre que les cèl·lules sanes només requereixen una mínima quantitat d'energia per a reproduir-se.

És el que es coneix com a'Efecte Warburg' --en honor al químic alemany Otto Warburg--, un dels principis essencials en el terreny de la lluita contra el càncer,però el funcionament concret del qual encara no acaba de comprendre's amb claredat. La relació exacta entre glucosa i metabolisme origina, segons els investigadors, varia en relació als diferents tipus de càncer. El director de l'equip d'investigació d'Harvard, professor Lewis Cantley, va assenyalar que "la forma PKM2 de la piruvata quinasa és un possible objectiu en la teràpia contra el càncer", perquè "aquesta modalitat concreta es troba en totes les cèl·lules canceroses examinades i perquè la seva presència és crítica per a la formació dels tumors".

No obstant això, la doctora Joanna Peak, del Centre britànic d'Estudis per al Càncer, va afirmar desconèixer "si aquest descobriment pot aplicar-se a les cèl·lules canceroses humanes fora dels laboratoris, així que serà necessari realitzar més estudis abans que considerem desenvolupar tractaments basats en aquest avanç".

Sense accés a l'aigua potable

Més de 100 milions d'europeus no tenen accés a l'aigua potable, i 37 nens moren per dia de diarrea. Així ho afirma la Comissió Econòmica de l'ONU per a Europa (CEPE).

La CEPE subratlla que la propagació de malalties transmeses per l'aigua contaminada és molt comuna entre bebés d'entre 6 i 11 mesos. A més, el 2006 van ser reportats més de 120.000 casos d'hepatitis A. A l'Europa oriental el 16 per cent de la població no té aigua segura en la seva casa, i la situació és pitjor en les àrees rurals, on aquest percentatge s'eleva a més del 50 per cent.

Mentre, a Europa occidental cada vegada hi ha més consciència sobre les malalties emergents relacionades amb el canvi climàtic. Enfront de pronòstics de pluges torrencials i períodes més llargs de sequera en la regió mediterrània, els experts preveuen el sorgiment de condicions adequades per a la proliferació d'organismes desconeguts, transmissors de noves malalties.

PROTOCOL DE LONDRES

Sota els auspicis de la CEPE i l'Organització Mundial de la Salut, es va reunir aquesta setmana Ginebra el comitè independent encarregat de supervisar el compliment del Protocol de Londres relatiu a l'aigua i la salut, assenyala la portaveu de la Comissió, Charlotte Griffiths. "El Protocol de Londres apunta a millorar l'accés a aigua potable com Dret Humà fonamental en la regió Paneuropea. El Comitè està compost de nou experts independents, científics i advocats especialistes al mig ambient", explica Griffiths. Aquest instrument complementa el Conveni sobre la Protecció i Utilització dels Cursos d'Aigua Transfronterers i dels Llacs Internacionals.

Tony Blair advoca per la "revolució mediambiental" per a atallar la qüestió del canvi climàtic

L'ex primer ministre britànic, Tony Blair, sol·licita una "revolució global mediambiental" per a acabar amb l'amenaça del canvi climàtic. Ho ha dit durant la visita que està realitzant al Japó per a discutir els objectius per a controlar l'efecte hivernacle, i reivindica "el renaixement de l'energia nuclear" com a part fonamental del pla mundial per a la reducció de gasos tòxics que ell pretén engegar.

(Japó/R.Unit.- Agències) En un discurs celebrat juntament amb ministres del G-8 per a desenvolupar els acords signats en 2005 durant el cim de Gleneagles (Escòcia), Blair ha subratllat la necessitat d'"arribar a un acord global", liderat per Nacions Unides, i adverteix de la "profunda irresponsabilitat" que suposaria no actuar per a frenar el canvi climàtic. Durant la seva visita, Blair es reunirà també amb experts en climatologia procedents de Xina, Japó, Europa i EEUU, en el que serà la primera escala d'un viatge que el durà a la Xina i l'Índia, amb l'objectiu final d'arribar a un acord pel qual Washington i Beijing es comprometin a reduir les emissions de gasos tòxics en un 50 per cent per a 2050.
"Per desgràcia, la font de procedència d'emissions és irrellevant. És el fet i la quantitat de les mateixes el que importa", declara Blair, que considera a les Nacions Unides "l'únic fòrum on es pot arribar a aquest acord global", en declaracions recollides per la BBC.
Blair, que ara treballa com enviat de pau del Grup Climàtic per a Orient Pròxim --relacionat amb el Quartet de Pau format per la Unió Europea, Rússia, EEUU i l'ONU--, afegeix que "la fi del canvi climàtic és inconcebible sense el renaixement de l'energia nuclear".

Els Estats Units reforcen el control sobre la contaminació per primera vegada en 10 anys

L'Administració nord-americana ha reforçat per primera vegada des de 1997 les normes federals que controlen la contaminació en l'aire, una decisió que ha estat rebutjada per les companyies industrials però també pels grups ecologistes que la consideren molt insuficient. Aquestes noves normes seran determinants per a la qualitat de l'aire que respiraran els nord-americans almenys durant una dècada i representen una de les decisions més importants en matèria de medioambiente preses pel president George W. Bush en el seu últim any en la Casa Blanca.

JEAN-LOUIS SANTINI (AFP) WASHINGTON.- Es tracta d'unes "normes més estrictes" mai adoptades, va subratllar a la premsa el director de l'Agència federal de defensa del medioambiente (EPA), Stephen Johnson. Aquestes mesures fixen per a tots els Estats i els comtats nord-americans el volum màxim d'emanacions d'òxid de nitrogen i d'altres components químics que poden emetre els automòbils, les fàbriques i les centrals elèctriques.

Fixen en 75 parts per mil milions de volum (PPBV) el contingut màxim autoritzat d'ozó en l'aire enfront de les 80 parts amatents des de 1997, va precisar la EPA. Cent parts de PPBV corresponen a una molècula d'ozó per a deu milions d'altres molècules presents. L'ozó resulta d'una reacció química que implica als llamps del sol, la calor i els contaminants sobretot com l'òxid de nitrogen. Barrejat amb les petites partícules en suspensió en l'atmosfera, forma la pol·lució que sovint recobreix els grans centres urbans com Londres o Los Àngeles. La pol·lució irrita les vies respiratòries i pot ser perillosa per a les persones que sofrixen de malalties cardiovasculars i pulmonars.

Baixar el contingut autoritzat de l'ozó en 75 parts de PPBV podria traduir-se en una disminució de 900 o 1.100 morts prematures a l'any així com en una baixada de 1.400 aturs cardíacs no mortals, segons les estimacions del EPA. Aquesta nova norma hauria de també permetre reduir el nombre de les hospitalitzacions a l'any. Segons l'agència federal, una vegada aplicades plenament, aquestes noves normes generaran guanys en la Sanitat Pública de fins a 19 mil milions de dòlars a l'any.

S'enlaira l'Ariane-5

La primera missió europea per donar suport a l´Estació Espacial Internacional, la ISS, ha començat aquesta matinada a les cinc, quan el coet Ariane-5, s´ha enlairat de la base de Kurú, a la Guayana francesa. Aquesta nau serà l´encarregada de posar en òrbita el "Jules Verne", un cilindre de quatre metres i mig de diàmetre i 9,8 metres d´alçada, amb un pes de 20 tones. Aquest mòdul és el prier vehicle de transport automatitzat que Europa destina a la ISS. La missió ha tingut un cost de 2 bilions de dòlars.

El nivell dels oceans en el Cretàcic era 170 metres superior a l'actual

Des dels temps que els dinosauris dominaven la Terra, els mars han anat retraient-se i reduint el seu nivell, i aquesta tendència continuarà en el futur, malgrat que la fosa dels casquets polars podria provocar sobtats augments ocasionals. És la conclusió d'un nou estudi realitzat ala Universitat de Sidney (Austràlia), que ha tingut en compte totes les forces que contribuïxen als canvis del nivell de les aigües i de forma especial a l'envelliment de les conques oceàniques, un factor que resulta determinant a llarg termini, segons els científics.

Segons el nou model, que acaba de publicar la revista 'science', el nivell global dels oceans era 170 metres superior a l'actual fa 80 milions d'anys, en el Cretàcic Superior. En aquesta època, els continents estaven banyats per mars de profunditat i no hi havia glaceres en els pols. Fins a ara, les estimacions sobre els nivells del mar en el Cretàcic, un període encara més calorós que el nostre, variaven entre els 40 metres i els 250 metres per sobre dels actuals.

El nou estudi concilia les diferents variacions prèvies al resoldre que es devien a un error d'apreciació sobre l'evolució de la costa de Nova Jersei, que pel que sembla va sofrir l'envestida d'una antiga placa oceànica fins a enfonsar-se de 105 a 180 metres durant els últims 70 milions d'anys, segons els científics australians.

Quan s'aplica el model al futur, els resultats indiquen que els canvis de les conques oceàniques són determinants i que aquests seguiran provocant un encogimiento progressiu dels oceans. En els pròxims 60 milions d'anys, segons aquestes dades, el nivell de les aigües descendirà diverses desenes de metres. Però aquesta tendència no serà visible fins a dintre de molt més temps del que la nostra espècie duu habitant el planeta.

"Això significa que si els humans encara existim d'aquí a 10, 20 o 60 milions d'anys, independentment que les glaceres creixin i independentment que el clima canviï en la superfície terrestre, la tendència a llarg termini és que el nivell del mar baixarà, no augmentarà", explica l'investigador Dieter Müller, un dels autors de l'estudi.

No obstant això, Müller precisa que "a curt termini el nivell del mar augmentarà, a causa del canvi climàtic induït pels gasos d'efecte hivernacle", sense que això afecti a la tendència general en una escala de temps molt major.

La Plataforma Som lo que mengem vol aconseguir que Catalunya sigui lliure de conreus transgènics

En el marc de Fira Natura de Lleida, aquest diumenge s'ha presentat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que es proposa 'declarar Catalunya lliure de transgènics'. Amb aquest objectiu, s'ha creat la plataforma 'Som lo que sembrem' que, amb la presentació d'aquesta campanya, pretén recollir 500.000 signatures per debatre al Parlament de Catalunya una llei que declari el país lliure de transgènics. Encara que una Iniciativa Popular només requereix 50.000 signatures per poder ser debatuda al Parlament, la plataforma en vol recollir 500.000 per entrar al Parlament 'amb molta més força'.

En el marc de la desena edició de Fira Natura s'ha presentat a Lleida la ILP que pretén, entre altres coses, 'garantir el dret dels consumidors a escollir l'alimentació i la dels productors a escollir el tipus d'agricultura, a la vegada que es protegeix el patrimoni cultural i biològic i es salvaguarda la biodiversitat'.

Josep Pàmies, membre de la plataforma Som lo que mengem i activista transgènic, ha afirmat que amb 500.000 signatures es podrà entrar 'amb més força' al Parlament de Catalunya i així poder reclamar una Catalunya lliure de transgènics tal com 'demana la societat civil'. Un dels temes destacats en la presentació de la ILP ha estat la contaminació de cultius o explotacions ecològiques.

Assumpta Codinacs, de la plataforma, manifesta la seva desaprovació al silenci que les institucions mostren respecte a aquest tema per no crear alarma entre els consumidors de productes ecològics. Fruit de la iniciativa catalana altres països europeus pretenen crear plataformes similars per estendre a tot el continent la declaració d'una Europa 'lliure de transgènics' i unir així esforços contra la proliferació de cultius transgènics en vàries de les seves modalitats per tal d'aconseguir 'una agricultura de més qualitat en tots els aspectes'.

Segons Pàmies, 'en un futur no llunyà els pagesos podrien no poder reproduir les seves pròpies llavors'. Segons Olivier Keller, secretari general de la Confédération Paysanne, iniciatives com la catalana són importants per 'pressionar el Parlament Europeu' i aconseguir una agricultura sense transgènics. Olivier Keller també manifesta que França és un consumidor de carns espanyoles amb denominació d'origen, els consumidors francesos, però, 'es qüestionen la qualitat d'aquestes carns degut a que l'estat és uns dels màxims productors d'agricultura transgènica'. Segons Keller, iniciatives com la que es presentava aquest diumenge serveixen a més a més per posar en contacte la societat civil dels dos països en matèria de transgènics.

Pàmies no descarta una consulta popular sobre la temàtica dels productes transgènics. Segons la plataforma, Catalunya destina, al cultiu de productes modificats genèticament, una superfície molt superior que a la resta d'estats de la Unió Europea. En l'acte, estava prevista l'assistència del sindicalista francès José Bové, sindicalista agrícola i una de les figures del moviment altermundialista, que no ha pogut ser-hi per motius professionals.

Uns 3.000 professionals mèdics es reuneixen a Barcelona en el DIA Euromeeting

L'Associació d'Informació sobre Medicaments (DIA) farà entre dilluns, dia 3, i dimecres, 5 de març, a Barcelona el 20 aniversari de les seves trobades europees, en un esdeveniment que reunirà més de 3.000 professionals mèdics i que aportarà més de 6 milions d'euros a l'economia de la ciutat.

El DIA EuroMeeting se celebrarà al centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) i tindrà més de 350 ponències, 20 tutorials, posters d'estudiants i professionals i més de 250 expositors. L'esdeveniment té com a objectiu ser un fòrum global neutral per a l'intercanvi d'informació fonamental per a l'avanç en el desenvolupament de fàrmacs i en els processos de la gestió del seu cicle de vida.

Una de les novetats de l'EuroMeeting és que es presentaran 11 temàtiques diferents, amb un màxim de nou sessions en cada tema, entre les quals figuren la comunicació en la salut, la investigació clínica, la salut de consum, globalització en el desenvolupament de fàrmacs, el desenvolupament de medicaments i l'impacte de l'adquisició i intercanvi electrònic en el desenvolupament dels fàrmacs.

A més, durant la trobada es tractaran temes d'actualitat dins del sector com les teràpies avançades a la Unió Europea i els primers assajos clínics en l'home.
La DIA integra a més de 30.000 professionals de la indústria biotecnològica, la farmacèutica i la reguladora a tot el món. L'associació té la seva seu a Horsham (Estats Units) i disposa d'oficines a Basilea (Suïssa) i Tòquio (Japó).

(Europapress / Barcelona)

L'Hospital Joan XXIII de Tarragona supera el centenar de trasplantaments de moll d'os des de l'any 2000

L'Hospital Joan XXIII de Tarragona ha superat el centenar de trasplantaments de moll d'os des de l'any 2000. Les malalties més comunes que necessiten aquest tractament són les leucèmies agudes, els limfomes i els mielomes. L'Hospital Joan XXIII és l'únic de la demarcació de Tarragona que està acreditat per poder aplicar aquest tractament. El nou cap del servei d'Hematologia Clínica de Joan XXIII, Andreu Llorente, ha explicat que amb aquest trasplantament s'aconsegueix que l'índex de supervivència passi d'un 20% a un 60% dels pacients. Llorente ha apuntat que ja porten 104 trasplantaments que han fet possible oferir als malalts una 'possibilitat més' de curar-se, per celebrar-ho aquest divendres el doctor Jordi Sierra ha fet una conferència sobre l'estat actual de les cèl·lules mare.

Tal com ha explicat el cap del Banc de Sang de l'Hospital Joan XXIII, Enric Contreras, no sempre s'acaben utilitzant les cèl·lules mare, perquè al final el pacient no les necessita. En algunes malalties concretes, l'hospital guarda les cèl·lules dels pacients per si en un futur recaiguessin en la malaltia i necessitessin cèl·lules mare per poder fabricar sang. Els pacients que poden acollir-se a aquest tractament no poden curar-se amb una quimioteràpia tradicional i que tenen possibilitats de curar-se o viure més temps amb una densitat més gran de quimioteràpia i un rescat amb les cèl·lules mare que s'han recollit prèviament.

El transplantament de moll d'os es pot fer agafant les cèl·lules mare que hi ha a la pelvis, al cordó umbilical, o subministrant un medicament que fa que les cèl·lules mare surtin del moll d'os i circulin per la sang. A partir d'aquí, s'agafa la sang del pacient, o del donant, i es passa per un separador cel·lular que selecciona les cèl·lules mare que posteriorment es congelen. Finalment, quan el pacient ha acabat el tractament de quimioteràpia, se li retornen les cèl·lules mare, amb una transfusió de sang, i aquestes tornen a fabricar sang sana al cos del pacient.

(ACN/Tarragona)

Investigadors d'Oxford descobreixen les bases neurològiques de l'instint paternal

Un equip de científics britànics han trobat la zona del cervell humà que regeix l'instint maternal i paternal. Són un equip de pediatres, neuròlegs i psiquiatres de la Universitat d'Oxford que han constatat com una àrea del cervell s'activa simplement veient criatures.

Mitjançant escàners que mesuren l'activitat cerebral, han vist com una zona del cervell anomenada còrtex orbitofrontal mitjà s'activa després de veure una criatura i, en canvi, no ho fa quan l'objecte visualitzat és un adult. La reacció va ser molt semblant entre els homes i les dones. Això demostra, segons els científics, que la reacció no és ni conscient ni cultural, sinó innata.

Els investigadors creuen que la troballa pot tenir aplicacions en el tractament de la depressió postpart, que es calcula que afecta gairebé el 13 per cent de les mares i el 3 per cent dels pares en el primer mes després del part en els països desenvolupats. Un dels efectes d'aquesta depressió és que els nous pares arriben a ignorar els seus fills. La investigació ha estat dirigida pels professors Morten Kringelbach i Alan Stein, de la Universitat d'Oxford, i ha estat finançada pel Wellcomde Trust i TrygFonden Charitable Foundation.

Reus acollirà una empresa pionera en tot l'Estat dedicada al disseny de nous aliments

El futur parc tecnològic Tecnoparc SA de Reus acollirà Shirota Functional Foods, una empresa de base tecnològica dedicada al disseny d'aliments essencialment nous i aliments funcionals, així com a la comercialització de serveis tecnològics a d'altres empreses alimentàries. Aquesta serà la primera empresa a tot l'Estat que sorgeix d'un projecte de Consorcis Estratègics Nacionals d'Investigació Tecnològica (CENIT) del Ministeri d'Indústria, i una de les principals empreses de base biotecnològica que operaran a Catalunya.

La direcció científica del Tecnoparc va proposar la constitució d'aquesta empresa als consells d'administració de l'Hospital Sant Joan, d'Innova i del Tecnoparc i a la junta de govern de la URV, i aquests òrgans hauran d'analitzar i aprovar-la les pròximes setmanes. L'empresa tindria per objectiu explotar el saber fer derivat de la metodologia desenvolupada pel projecte CENIT que lidera l'empresa reusenca La Morella Nuts i es nomenarà Shirota Functional Foods en homenatge al metge japonès que va inventar el que es considera el primer aliment funcional, un iogurt probiòtic.

La nova companyia té previstes inversions importants en recerca els propers 3 anys. En total el consorci CENIT planeja un total de 21,1 milions d'euros d'inversió que s'executarà en el marc del projecte i que es reparteixen entre totes les empreses que participen en aquest consorci, entre les quals n'hi ha importants grups agroalimentaris, entre ells Grupo Pascual i United Biscuits amb el suport científico-tecnològic d'organismes públics d'investigació com la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Lleida, la Universitat Complutense de Madrid i l'IRTA.

El programa CENIT mobilitzarà 1.000 milions d'euros en quatre anys per finançar grans línies de recerca industrial, especialment projectes d'alt risc tecnològic i comercial. En concret, els projectes que aprova el Ministeri plantegen àmbits d'exclusivitat, és a dir, no concedeix cap més ajut a projectes que pretenguin abordar aquest àmbit material de recerca a fi de focalitzar i centralitzar els esforços de recerca.

Aquesta circumstància atorga, a les empreses del consorci, un avantatge competitiu que es tradueix amb una posició de mercat més sòlida i preeminent pel que fa a capacitat per introduir al mercat innovacions en aquest sector d'activitat.

(ACN / Reus)