Una vacuna aplicada amb un pegat podria evitar la diarrea del viatger

Un estudi sobre més d'un centenar d'afectats ha revelat que el medicament combat un dels principals bacteris que causen la malaltia en un 75% dels casos. També indica que la vacuna pot alleujar alguns dels seus efectes, com els vòmits o les nàusees. La recerca surt publicada a la prestigiosa revista mèdica "The Lancet".

(3cat24.cat)

Cada any 27 milions de persones contrauen la diarrea del viatger quan es desplacen a països on els bacteris responsables d'aquesta patologia són endèmics. El més habitual és l'"Escherichia coli enterotoxigènica" (ETEC), que afecta també 230 milions de nens a l'any i causa 380.000 morts infantils. El bacteri es transmet sobretot consumint aliments o begudes contaminades. La malaltia acostuma a durar entre quatre i cinc dies i té com a principals símptomes les nàusees, els vòmits, el dolor abdominal i la deshidratació. Ara, una vacuna que s'administra mitjançant un pegat ha donat resultats molt esperançadors en les primeres proves a què ha estat sotmesa, segons publica la revista mèdica britànica "The Lancet". S'ha assajat en un grup de 170 persones adultes, d'entre 18 i 64 anys, que havien de viatjar a Mèxic o a Guatemala. El resultat obtingut ha aconseguit reduir el risc de tenir la malaltia. A més, en el cas de les persones que s'han encomanat, el medicament n'ha disminuït els efectes o bé la durada.

Descobreixen un nou mètode per lluitar contra la malària eliminant un gen dels mosquits transmissors

Un equip d'experts danesos i estatunidencs va anunciar ahir el descobriment d'una nova forma de combatre la malària, eliminant un gen que ajuda els paràsits de la malaltia a reproduir-se dins dels mosquits transmissors.

(Reuters)

El gen, la funció del qual es desconeixia fins ara, permet al paràsit desenvolupar una estructura semblant a un òvul anomenada oòcit i que engendra nous paràsits infecciosos, segons han publicat els experts en 'Proceedings of the National Academy of Sciences'. "Quan s'extreu el gen, s'observa l'efecte de la falta genètica en el paràsit", ha explicat Dan Klaerke, fisiòleg de la Universitat de Copenhaguen i un dels científics membres de l'estudi.

L'equip de Klaerke va analitzar al paràsit de la malària que infecta els rosegadors, semblant a les espècies que ataquen els humans. Els investigadors, entre els quals hi havia Nirbay Kumar, de la Universitat Johns Hopkins dels Estats Units, es van centrar en el funcionament dels canals de potassi en els paràsits.Totes les cèl·lules animals i vegetals contenen aquests canals, que ajuden a transmetre la càrrega elèctrica que necessiten els nervis, els músculs i el cor dels animals. L'equip va descobrir dos nous canals en els paràsits i la manera de controlar-los, ha explicat Klaerke.

Detenir la reproducció dels paràsits és important perquè un mosquit infectat és incapaç de transmetre la malària si no pot reproduir-se, ha afegit el científic danès, que ha apuntat que els experts examinen ara si els fàrmacs poden tancar aquests canals de potassi. "El bloqueig d'aquests canals podria fer al paràsit més vulnerable als medicaments coneguts", ha conclòs Klaerke.

Entre 300 i 500 milions de persones s'infecten cada any de malària o paludisme, sobretot a Àfrica. Prop d'un milió de persones, i un nen cada 30 segons, moren cada any a causa d'aquesta malaltia.

S'inaugura l'Exposició Internacional de l'Aigua

Fins al 14 de setembre i amb el lema "Aigua i Desenvolupament Sostenible", Saragossa es converteix en la capital de l´Aigua. En el seu discurs inaugural, el rei d´Espanya ha afirmat que la iniciativa "està cridada a ser tot un èxit per la seriositat i professionalitat dels qui l´han fet nàixer i pel respecte i admiració que despertarà en aquells qui la visitin".

(R.Carcellé)

S´espera que més de 6 milions de persones visitin el recinte de 25 hectàrees i amb la representació de 105 països. Han estat molts mesos de preparació per dotar la zona de més accessos per carretera, la primera línia ferroviària de rodalies i una nova terminal aèria.Anit va tenir lloc la cerimònia inaugural amb més de 5.000 visitants. Avui hi ha hagut corredisses i cues a les portes del recinte, als diferents pavellons i també als espais a l´aire lliure que han acollit i acolliran diversos espectacles. De fet, fins al migdia, ja hi havien accedit més de 12.000 persones.L´Expo acollia avui el Dia Nacional de Mèxic. El president Felipe Calderón i de la seva esposa, Margarita Zavala, han estat els convidats especials que han inaugurat el pabelló del país en la seva diada. La jornada ha ofert un toc de cultura i art amb les actuacions d´Horacio Franco o la compañia de dansa Lux Boreal de Tijuana. La jornada ha vingut també amenitzada pel "despertar de la serp", una proposta colorista del Cirque du Soleil, que representa una conjuració a la pluja.Però no tots els països han obert portes encara. És el cas de Romania, Nigèria, Angola, la Xina o Veneçuela. D´altres, com l´Afganistan o el Marroc sí que ho han pogut fer, tot i que amb algunes hores de retard. Tampoc el gran iceberg que havia de convertir-se en gran protagonista d´ahir a la nit, s´ha pogut estrenar. S´espera que pugui fer-ho la setmana vinent, acollint un nou espectacle, sobre les aigües del riu Ebre.

S'enlaira el Discovery amb la missió d'instal·lar el Kibo

El transbordador espacial 'Discovery' s'ha enlairat sense contratemps de la plataforma de llançament de Cap Cañaveral, a Florida, amb destinació a l'Estació Espacial Internacional (ISS per les seves sigles en anglès). Té la missió de transportar i instal·lar el laboratori Kibo, un mòdul de la grandària d'un autobús.






El transbordador s'ha enlairat segons el previst a les 17.02 (23.02 hora peninsular espanyola) del Centre Espacial Kennedy i s'encamina ja a l'òrbita de la ISS, amb la qual s'acoblarà dintre de dos dies. Els set astronautes de la missió, liderats pel comandant Mark Kelly, són el pilot Ken Ham i els astronautes Karen Nyberg, Ron Garan, Mike Fossum, Gregory Chamitoff i el japonès Akihiko Hoshide.


Chamitoff substituirà a Garrett Reisman com a membre de la tripulació regular de la ISS. La missió consisteix principalment en la instal·lació del mòdul presuritzat japonès i la seva preparació perquè comenci a funcionar com a laboratori científic espacial. Es tracta del mòdul habitable més gran de la ISS i a més està equipat amb el seu propi braç robòtic.


Un mòdul un poc més petit que ja va ser posat en òrbita en una missió prèvia serà també traslladat a la seva ubicació definitiva, sobre el laboratori Kibo, que significa esperança en japonès.