Els ximpancès activen la mateixa àrea cerebral que els humans en comunicar-se

Els ximpancès i els éssers humans utilitzen la mateixa regió cerebral per a comunicar-se, ja sigui de forma verbal o gestual. Això significa que la base neurobiológica del llenguatge ja va poder estar present en l'avantpassat comú entre ambdues espècies, fa uns set milions d'anys.

Aquesta característica, que ens acosta encara més a aquests primats, va ser descoberta en una sèrie d'experiments realitzats amb tres ximpancès del Centre Nacional d'Investigació de Primats de Yerkes, en Atlanta (EEUU).

Jared Taglialatela i el seu equip van fer dos experiments diferents. Mentre els tenien connectats a un sistema de tomografia per emissió de positrons (TEP), amb el qual es pot escanejar un cervell; un investigador els mostrava aliments des de fora del seu abast. Els ximpancès gesticulaven i vocalitzaven sons per a demanar menjar. La zona cerebral que se'ls va activar va ser l'àrea de Broca, en l'hemisferi esquerre, que és la relacionada amb el llenguatge humà. No obstant això, quan els ensenyaven a demanar menjar intercanviant-lo per pedres, el resultat tomogràfic era diferent.

«Una interpretació d'aquests resultats és que els ximpancès tenen un cervell preparat per al llenguatge i, de fet, utilitzen aquesta àrea per a produir senyals del seu repertori comunicatiu», ha declarat Taglialatela. Una qüestió important és que l'experiment en Yerkes es va fer amb ximpancès nascuts en captiveri, que realitzen gestos no vistos quan estan en estat salvatge.

Això indicaria que va ser l'aprenentatge d'aquests senyals el que va activar la seva Broca del cervell. «Si és així, significa que el cervell del ximpancè té una enorme plasticitat, tant com l'humà; i també que el desenvolupament de certs signes de comunicació pot influir en l'estructura i funció del cervell», afegix l'investigador.

Font: Agències

Descobreixen a Noruega el major rèptil marí que hagi existit mai

El Museu d'Història Natural d'Oslo, a Noruega, ha anunciat el descobriment del major rèptil marí de l'era dels dinosauris que mai s'hagi trobat. Els seus descubridors l'anomenen 'El Monstre'. La monstruosa criatura va ser un depredador aquàtic de gairebé 15 metres de longitud pertanyent al grup dels pliosauris, rèptils marins de gran grandària i potents mandíbules.

El fòssil juràsic, de 150 milions d'anys, va ser descobert a l'Arxipèlag de Svalbard, situat a l'Àrtic a 1.300 quilòmetres del Pol Nord i pertanyent a Noruega. La troballa es va produir l'estiu de 2006, a càrrec d'un equip de paleontòlegs i voluntaris de la Universitat del Museu d'Història Natural d'Oslo, dirigit per Jorn Hurum. El fòssil va ser desenterrat l'estiu de 2007 i fins a ara ha estat preparat i conservat per un equip d'aquest museu.

Un pliosauri és un tipus de plesiosauri, un grup de rèptils extingits que va viure en els oceans durant l'època dels dinosauris. Els pliosauris tenien cos amb forma de llàgrima i dos conjunts de poderoses aletes que usaven per a 'volar' sobre les aigües a la recerca d'animals aeris.

El seu curt coll sostenia un enorme crani replet d'impressionants dents. Els pliosauris estaven al capdavant dels depredadors marins del seu temps, i amidaven, normalment, entre cinc i sis metres. Un dels pliosauris més grans coneguts és el gegant australià Kronosaurus, que amidava entre 10 i 11 metres de longitud. L'animal noruec tenia una grandària estimada de 15 metres, que el converteix en el plesiosauri més llarg i més pesat mai vist.

"Aquest espècimen no només és important per ser un dels majors i relativament complets plesiosauris que s'han descobert, sinó que també demostra que aquests animals gegants habitaven els mars del nord durant l'edat dels dinosauris", indica Patrick Druckenmiller, especialista del Museu de Alaska i un dels membres de l'expedició que va desenterrar el fòssil.

(Agències)

Vall d'Hebron reuneix experts de prestigi mundial en pneumologia per debatre sobre l'estat actual i els avenços en malalties respiratòries

L'Hospital Universitari Vall d'Hebron reunirà del 27 al 29 de febrer el 22è Curs d'Avenços en Pneumologia, organitzat pel Servei de Pneumologia de l'HUVH, que té com a objectiu oferir els darrers avenços en el camp de la medicina respiratòria a partir de plantejaments teòrics, de l'experiència de casos reals i de les darreres investigacions. La visió clínica que caracteritza el curs permet apropar els especialistes a les problemàtiques més importants detectades en pacients amb patologies pneumològiques, malalties que constitueixen la tercera causa de mort i que, any rere any, augmenten significativament entre la població.

(ACN / Barcelona). S'analitzaran els progressos en el trasplantament i la hipertensió pulmonars, alhora que s'incidirà en afeccions com l'asma bronquial i la rinitis, la fibrosi quística en l'adult, la síndrome d’apnees del son, les pneumonitis per hipersensibilitat, les infeccions respiratòries per immunodeficiències, i els problemes derivats del contacte amb l'amiant, entre d'altres.

A més, els experts exposaran aspectes relacionats amb les novetats terapèutiques quant a la fibrosi pulmonar, i les millores en el camp assistencial, com l'atenció hospitalària traslladada al domicili del pacient amb malaltia pulmonar obstructiva crònica, l'oxigenoteràpia i la ventilació mecànica domiciliàries del malalt respiratori.

El curs acull, també, el Simposi Internacional sobre Malaltia Pulmonar Intersticial Difusa, aquella que repercuteix directament sobre el pas de l'aire als alvèols, i abordarà la fibrosi pulmonar idiopàtica i els seus tractaments, així com en el pulmó del cuidador d’aus, principalment.

El curs, considerat d'interès sanitari per l'Institut d’Estudis de la Salut pel seu nivell científic, es completarà amb una sessió clinicoradiològica i patològica a càrrec d'especialistes clínics, radiòlegs i patòlegs.

La Plataforma Trangènics Fora del Pallars inicia un seguit d'actes per donar a conèixer els inconvenients dels cultius transgènics

La Plataforma Transgènics Fora del Pallars, que aglutina una vintena de membres de les comarques del Pallars Jussà i Pallars Sobirà, iniciarà un seguit d'actes per donar a conèixer els inconvenients dels cultius i aliments transgènics. El primer acte, que es durà a terme el vuit de març al Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp, consistirà en la degustació de productes lliures de transgènics. La Plataforma, que forma part de la campanya Som lo que Sembrem, està recollint firmes per presentar una proposició de llei al Parlament per declarar Catalunya lliure de transgènics.

(ACN. /Tremp). La Plataforma Transgènics Fora del Pallars va néixer el desembre del 2003 amb l'objectiu de poder fer accions pròpies, des de les comarques dels Pirineus, per impedir l'expansió del conreu i consum de productes modificats genèticament. Des de llavors, ha organitzat diferents actes per sensibilitzar a la població sobre aquesta temàtica.

Entre els actes organitzats, està prevista la instal·lació d'una parada informativa al mercat de Tremp, el dia disset de març, i al mercat de Sort, el dimarts divuit de març. El dijous 27 de març es projectarà a Sort el documental Tranxgènia. Pel dia trenta del mateix mes s'ha organitzat una plantada d'arbres al Bosc de Virós, al Pallars Sobirà.

Amb motiu de les eleccions generals, la plataforma instal·larà, el dia nou de març, una parada informativa als col·legis electorals de les poblacions més grans dels Pallars, Sort, La Pobla de Segur i Tremp. El mes de maig, els membres de la plataforma comptaran amb una parada a la Fira de Tremp i a la festa d'un Xorret d'Aigua Clara a Sort.

La plataforma es va adherir, el passat any, a la campanya Som lo que Sembrem. Aquesta campanya ha estat creada per l'Assamblea de Pagesos de Catalunya, per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que aturi els cultius i aliments transgènics de Catalunya. Un cop tinguin les cinquanta mil signatures necessàries, es presentarà una Proposició de Llei al Parlament de Catalunya.

Tres membres de la plataforma pallaresa, es van desplaçar la setmana passada a Barcelona, juntament amb tres-centes persones més de tot el territori català, per acreditar-se com a fedataris en el Parlament. Amb els actes organitzats pels propers mesos, la plataforma intentarà aconseguir el major nombre de firmes per la campanya Som lo que Sembrem.

EEUU és favorable a un acord internacional per a reduir els gasos de l'efecte hivernacle

Estats Units és favorable que els principals països industrialitzats signin un acord sobre reducció d'emissions de gasos a l'atmosfera durant la pròxima reunió del G-8, que tindrà lloc al juliol a Japó.
Així ho va expressar a la premsa el conseller del president George W. Bush per a assumptes econòmics, Daniel Price, qui al costat de l'assessor en temes mediambientals, Jim Connaughton, han preparat a París la reunió d'una quinzena de països més contaminants del món, a mitjan abril.
A part dels membres del G-8, a aquesta reunió està previst que assisteixin representants d'Estats com Brasil, Xina, Índia o Àfrica del Sud, que en total suposa el 80% de les emissions contaminants.
"EEUU està preparat per a formar part d'un acord internacional que obligui a la reducció d'emissions de gas d'efecte hivernacle en un marc en el qual totes les grans economies assumeixin compromisos similars", ha declarat Price. Va confirmar que es treballa en una declaració dels líders durant el G-8 de juliol a Japó. L'assessor econòmic del president nordamericà va criticar que hi hagi persones i organismes que suggereixin que el seu país prefereix compromisos voluntaris de reducció d'emissions en lloc d'un acord ampli. "És frustrant. Vull dir-lo clarament: no és veritat", va dir Price abans d'afegir que el seu país ha adoptat en els últims anys programes de rebaixa d'emissions en els principals sectors contaminants. Va convidar a la Unió Europea a treballar conjuntament amb el seu país per a aconseguir l'adhesió d'altres grans economies i es va mostrar convençut que "no hi ha una sola manera ni un només mecanisme per a abordar el problema", en al·lusió al Protocol de Kioto, que el seu país no ha ratificat.

Els fills de persones alcohòliques necessiten de manera més freqüent assistència psicològica

Els fills de persones alcohòliques tenen major predisposició per desenvolupar problemes derivats de l’abús de substàncies i altres trastorns psicopatològics, així com una major tendència al fracàs escolar, dèficit cognitiu i problemes mèdics.

Són les conclusions que es desprenen d'un estudi del grup d'Investigadors de la Unitat d’Alcohologia i del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona. Segons aquest treball, publicat a la revista Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, l'alcoholisme dels pares repercuteix negativament en l'àmbit psicològic dels fills. L’objectiu de la recerca fou "identificar possibles factors de risc i conseqüències negatives associats a l’alcoholisme dels pares, així com determinar la influència del grau d’alcoholisme familiar a la funció psicològica dels fills", explicà Rosa Díaz, doctora de l’Hospital Clínic de Barcelona i autora principal de la recerca.

L’estudi planteja que la metodologia òptima per intervenir preventivament amb els fills d’alcohòlics requereix un pla integral d’intervenció que inclogui diferents accions: detecció precoç, motivació al canvi a la família, educació sobre temes relacionats amb l’alcoholisme familiar i, en cas necessari, activitats terapèutiques més intensives per a tota la família.

Prevenir per acabar amb l’estigma

"Els fills de persones alcohòliques són una població diana per a la prevenció selectiva", continuà la doctora, "per la seva especial vulnerabilitat per patir conseqüències negatives relacionades amb el consum d’alcohol i altres drogues".

L’augment del risc en aquest col·lectiu sembla estar lligat, al menys, a tres factors de la història familiar: l’efecte biològic de l’etanol a les cèl·lules i al fetus, la transmissió genètica de la vulnerabilitat per desenvolupar alcoholisme o altres trastorns psicopatològics, i les influències sòcio-ambientals de créixer amb pares i mares alcohòlics.

Els resultats de l’estudi suggereixen que, per prevenir la progressió –des del risc fins a la patologia- és necessària una educació preventiva no estigmatitzada tan d’hora com sigui possible, el que hauria de focalitzar-se en habilitats cognitives i estratègies per combatre els possibles danys emocionals.

Els investigadors conclouen que existeix una necessitat de continuar treballant en el disseny de materials preventius i d’autoajuda, en la formació de professionals i en la disseminació d’aquest tipus d’intervencions en el nostre entorn social i cultural.

La recerca en aquest camp "haurà de dirigir-se cap a les tècniques de detecció precoç, l’avaluació sistemàtica de factors de risc i protecció, les estratègies motivacionals específiques per a aquesta població i l’avaluació continuada d’experiències preventives", subratllà Díaz.

Referència bibliogràfica:R. Díaz, A. Gual, M. García, J. Arnau, F. Pascual, B. Cañuelo, G. Rubio, Y. de Dios, M.C. Fernández-Eire, R. Valdés, I. Garbayo, "Els fills d’alcohòlics a Espanya: des del risc fins a la patologia", Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology; 2008 Jan;43(1):1-10.

Autor: SINCI

Font: SINCI

Els indígenes d'Amèrica i Sibèria comparteixen vincles genètics

Els indígenes de Sibèria posseïxen forts vincles genètics amb els nadius d'Amèrica, d'acord amb un estudi que dóna suport a la teoria que els humans van arribar al continent americà a través de l'Estret de Bering, quan encara no es trobava inundat. Científics de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, han analitzat els gens de 938 persones de 51 llocs diferents, identificant 650.000 marcadors genètics en cada subjecte.

"Aquest és l'estudi de major resolució que s'ha fet fins a la data de la genètica de les poblacions, tant en termes del nombre de poblacions que han estat analitzades com en termes del nombre de marcadors genètics usats", ha indicat l'investigador Devin Absher, del Centre del Genoma Humà d'Stanford, segons informa Reuters.

Un descobriment sorprenent han estat les similituds genètiques entre el poble Yakut, que viu a Sibèria, i diverses poblacions de Mèxic, Amèrica Central, Colòmbia i Brasil, segons assenyalen els investigadors. Entre aquests pobles genèticament vinculats es troben els mayes de Centreamèrica i les tribus brasileres Surui i Karitania.

"Això és certament un indicador d'un ancestre comú", explica Absher. La troballa dóna suport la teoria que els humans van emigrar Amèrica des de Sibèria per mitjà d'un pont de terra ara submergit i que s'aixecava sobre l'actual Estret de Bering fa entre 13.000 i 30.000 anys.

L'oncogen PCPH participa en la progressió dels tumors de pròstata

Un grup de científics, entre els quals es troba una professora de la Universitat d'Alcalá (UAH), descobreix la relació entre l'expressió d'un gen, PCPH, i el desenvolupament i propagació del càncer de pròstata.

Un equip d'investigadors de la Universitat de Georgetown en el qual participa la professora Mª Isabel Arenas Jiménez, del departament de Biologia Cel·lular i Genètica de la Universitat d'Alcalá, ha estudiat la relació entre el proto-oncogen PCPH i l'evolució de càncers de mama i pròstata. Anteriors investigacions portades a terme per aquest equip, que dirigeix el professor Vicente Notario, demostraven que el PCPH apareix mutat en alguns tumors humans, suggerint la seva participació en una progressió maligna.

Ja en la dècada dels 80, aquest grup de científics va identificar el PCPH com un oncogen que està freqüentment activat en cèl·lules embrionàries d'hàmster sotmeses a carcinógenos químics. No només van aïllar, van seqüenciar i van clonar aquest gen en l'hàmster, sinó també en ratolins, rates i fins i tot en l'home, podent constatar que es tracta d'un gen amb alta homología en totes les espècies.

Universitat de Georgetown

El grup de la Universitat de Georgetown realitza els seus estudis fonamentalment en línies cel·lulars, i des que va començar la col·laboració amb les professores Arenas, de la UAH, i María José Blánzquez, de la Universitat Complutense, la investigació s'ha ampliat utilitzant mostres humanes de càncer de mama i de pròstata. En el cas de mama, els científics van constatar que en patologies benignes i glàndules normals el PCPH no s'expressa, però si ho fa en els carcinomes localitzats i en els infiltratius. Amb aquests resultats, van iniciar la investigació amb càncer de pròstata. El resultat obtingut indica que podria considerar-se que l'expressió del PCPH és un marcador de transformació neoplàsica des que s'expressa intensament en la neoplasia intraepitelial (PIN).

Els resultats d'aquesta última investigació, publicats recentment en la revista Cancer Research, evidencien que en línies cel·lulars de càncer de pròstata, el PCPH contribuïx al manteniment del fenotip maligne amplificant la capacitat invasiva d'aquestes cèl·lules mitjançant una quinasa de Serina/Treonina, activada per diagilglicerol que actua com regulador positiu i negatiu de apoptosis.

netLogos, una finestra a l'actualitat científica

Torna LOGOS, el teu programa per examinar l'actualitat científica de forma amena i entenedora. I, amb ell, torna netLogos, una finestra virtual on opinar d'aquells temes de més impacte, escoltar les teves propostes i, per què no?, contribuir a la creació i difusió del coneixement.

LOGOS és una creació BrainStorm Productions

(www.brainstormproductions.tk)