Els ximpancès i els éssers humans utilitzen la mateixa regió cerebral per a comunicar-se, ja sigui de forma verbal o gestual. Això significa que la base neurobiológica del llenguatge ja va poder estar present en l'avantpassat comú entre ambdues espècies, fa uns set milions d'anys.
Aquesta característica, que ens acosta encara més a aquests primats, va ser descoberta en una sèrie d'experiments realitzats amb tres ximpancès del Centre Nacional d'Investigació de Primats de Yerkes, en Atlanta (EEUU).
Jared Taglialatela i el seu equip van fer dos experiments diferents. Mentre els tenien connectats a un sistema de tomografia per emissió de positrons (TEP), amb el qual es pot escanejar un cervell; un investigador els mostrava aliments des de fora del seu abast. Els ximpancès gesticulaven i vocalitzaven sons per a demanar menjar. La zona cerebral que se'ls va activar va ser l'àrea de Broca, en l'hemisferi esquerre, que és la relacionada amb el llenguatge humà. No obstant això, quan els ensenyaven a demanar menjar intercanviant-lo per pedres, el resultat tomogràfic era diferent.
«Una interpretació d'aquests resultats és que els ximpancès tenen un cervell preparat per al llenguatge i, de fet, utilitzen aquesta àrea per a produir senyals del seu repertori comunicatiu», ha declarat Taglialatela. Una qüestió important és que l'experiment en Yerkes es va fer amb ximpancès nascuts en captiveri, que realitzen gestos no vistos quan estan en estat salvatge.
Això indicaria que va ser l'aprenentatge d'aquests senyals el que va activar la seva Broca del cervell. «Si és així, significa que el cervell del ximpancè té una enorme plasticitat, tant com l'humà; i també que el desenvolupament de certs signes de comunicació pot influir en l'estructura i funció del cervell», afegix l'investigador.
Font: Agències
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada