Els fills de persones alcohòliques tenen major predisposició per desenvolupar problemes derivats de l’abús de substàncies i altres trastorns psicopatològics, així com una major tendència al fracàs escolar, dèficit cognitiu i problemes mèdics.
Són les conclusions que es desprenen d'un estudi del grup d'Investigadors de la Unitat d’Alcohologia i del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona. Segons aquest treball, publicat a la revista Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, l'alcoholisme dels pares repercuteix negativament en l'àmbit psicològic dels fills. L’objectiu de la recerca fou "identificar possibles factors de risc i conseqüències negatives associats a l’alcoholisme dels pares, així com determinar la influència del grau d’alcoholisme familiar a la funció psicològica dels fills", explicà Rosa Díaz, doctora de l’Hospital Clínic de Barcelona i autora principal de la recerca.
L’estudi planteja que la metodologia òptima per intervenir preventivament amb els fills d’alcohòlics requereix un pla integral d’intervenció que inclogui diferents accions: detecció precoç, motivació al canvi a la família, educació sobre temes relacionats amb l’alcoholisme familiar i, en cas necessari, activitats terapèutiques més intensives per a tota la família.
Prevenir per acabar amb l’estigma
"Els fills de persones alcohòliques són una població diana per a la prevenció selectiva", continuà la doctora, "per la seva especial vulnerabilitat per patir conseqüències negatives relacionades amb el consum d’alcohol i altres drogues".
L’augment del risc en aquest col·lectiu sembla estar lligat, al menys, a tres factors de la història familiar: l’efecte biològic de l’etanol a les cèl·lules i al fetus, la transmissió genètica de la vulnerabilitat per desenvolupar alcoholisme o altres trastorns psicopatològics, i les influències sòcio-ambientals de créixer amb pares i mares alcohòlics.
Els resultats de l’estudi suggereixen que, per prevenir la progressió –des del risc fins a la patologia- és necessària una educació preventiva no estigmatitzada tan d’hora com sigui possible, el que hauria de focalitzar-se en habilitats cognitives i estratègies per combatre els possibles danys emocionals.
Els investigadors conclouen que existeix una necessitat de continuar treballant en el disseny de materials preventius i d’autoajuda, en la formació de professionals i en la disseminació d’aquest tipus d’intervencions en el nostre entorn social i cultural.
La recerca en aquest camp "haurà de dirigir-se cap a les tècniques de detecció precoç, l’avaluació sistemàtica de factors de risc i protecció, les estratègies motivacionals específiques per a aquesta població i l’avaluació continuada d’experiències preventives", subratllà Díaz.
Referència bibliogràfica:R. Díaz, A. Gual, M. García, J. Arnau, F. Pascual, B. Cañuelo, G. Rubio, Y. de Dios, M.C. Fernández-Eire, R. Valdés, I. Garbayo, "Els fills d’alcohòlics a Espanya: des del risc fins a la patologia", Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology; 2008 Jan;43(1):1-10.
Autor: SINCI
Font: SINCI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada